Comencem la travessia en cala Morisca, actualment sense sorra i sense intimidat.

Vigilada per guardes de la finca de sobre la cala, anomenada de can Juncadella. La cala tranquil·la, paradisíaca i de fàcil accés per terra, ara s’ha esvaït, però el indret continua sent fantàstic.

Palejant pausadament passem per el freu de la Porrassa i per el freu de la Fusta, per terra de la roca des Mosquit, arribem a Sa Cova.

Sa Cova, única a Lloret, les embarcacions petites i menys petites poden entra a dins, aigües fondes i blaves.

Anem tocant les roques, passem per Es Cavall, una roca que sembla el cap d’un cavall. Després ens trobem amb Es Pa de Sucre, que mostra la foto anterior.

Arribem a la punta de llevant de cala Canyelles, sempre amb la mar moguda, passem per el freu des Bullents.

En la badia de Canyelles passem per les tres cales, des Rajols (foto), Sa Somera i la cala de Canyelles fins al port. Passem per fora boies, com mana la llei, és més avorrit, però aprofitem per palejar més fort.

Sortim de Canyelles per garbí passem per el freu de Sa Goita

Palegem per mig de les roques de Mulans fins arribar a la Cala Gran.

Cala Gran (foto anterior) actualment quasi no té sorra, difícil d’accedir per terra, es una cala molt tranquil·la.

Les Aigües d’en Cols rep el seu nom perquè sempre en la roca mana aigua. És un lloc ple de vida marina.

Si mirem bé, a sobre de la roca hi ha una figura de tortuga més fosca. Palegem a ran de roques per Sa Tortuga fins la punta de Capdells on s’endinsa la cala Trons.

Sortint de cala Trons posem rumb a Sa Punta del Romp-timons, la punta del Castell.

La cala Trons en una zona completament urbanitzada, també s’ha quedat amb poca sorra.

Palegem per els freus dels Pins d’en Sitre.

Passem per la cala dels Frares, indret preciós, presidit per el Frare Gran.

Passat el Romp-Timons, divisem la platja de Lloret, deixem la solitud, el silenci per el bullici del turisme massiu.

Deixem darrera el castell i ens disposem a travessar la llarga platja, sempre fora boies. Aquest tram és fa una mica feixuc.

Al final de la platja de Lloret per garbí és troba Sa Carabera vigilada per la Dona Marinera.

El Salt dels Burros és espectacular, resguardat del vent de Garbí presenta aigües transparent i calmades.

Passada la punta de Sa Carabera, deixem darrera la platja de Lloret i tornem a les roques, trobem un dels indrets mes bonics de tot la costa, la cala Banys.

La banyera den Pep Cristus, propietari del bar de cala Banys, on amarrava el seu veler.

Continuem palejant per l’Enclusa, Es Xuclador fins arribar a la punta de llevant de Fenals. Anem a tocar de les roques i el entorn es fantàstic.

Passem per el freu de S’Illot i apareix la esplèndida platja de Fenals.

Platja de Fenals.

Travessem la platja de Fenals i avarem els kayaks a l’extrem de gabi de Fenals, per reposar i estirar les cames.

Passat la punta d’en Sureda deixem Fenals i anem cap la cala de Serrahima. Foto de la cala des de terra.

Cala de Serrahima amb la casa del marques al d’amunt.

Anem palejant fort cap a la cala Boadella.

Tota la travessia és fantàstica, però si hi ha un tros a destacar es l’illa des Bot, avants d’arribar a la cala Boadella.

Entorn de l’illa des Bot. Les aigües son tan transparents que sembla que el kayak s’elevi sobre el aigua.

Passem per el freu des Bot.

Vista del freu des Bot, des de garbí.

Entrem a la cala Boadella, potser la més bonica de Lloret

Tot seguit de la Boadella entrem a la cala de Santa Cristina, la patrona de Lloret.

Santa Cristina té la platja de sorra fina i de poc fondària.

Posem rumb al recó de garbí de la platja, on tenim les roques d’es Canó.

Es Canó rep el seu nom per tenir un canó paredat a la roca.

Passat la cala de Treumal ja és terme municipal de Blanes.

En Narcís ens ha ensenyat a palejar bé.

També i molt important, saber pujar al kayak si bolquem en el mar.

La web de “Kayak aventura” és la següent: